Es Diari Digital de Menorca
22 de Junio de 2011
Ahir a l’obrir la botiga , que tan ens costa tirar endavant, vam veure que havia desaparegut el bujot que teníem penjat a la façana per donar-li un aire més divertit, ara que és temps de bujots. Algú es va confondre en la seva tasca de fer net i se’l va endur. Localitzat el bujot i aclarit el malentès (ja sabem que avui en dia les netejes son complicades), volem aprofitar per comentar el que hem viscut al costat dels “indignats”.
L'”Acampadamenorca” s’ha fet a la Plaça Colon, ha estat plena d’activitats:punt informatiu, assemblees, cassolades, teatre, concentracions, etc. Darrere la Plaça Colon hi ha la plaça d’es Padronet, on durant la acampada s’hi ha instal·lat la cuina, on s’ha fet menjar per a tothom, fossin o no indignats; també ha estat el lloc on els acampats ham muntat les seves tendes, els més compromesos i i implicats amb el moviment “Democracia real ja!”, la majoria gent jove, igual que a la resta d’acampades que hi ha hagut arreu de l’estat.
Aquest moviment que ha tingut una repercussió massiva al mitjans de comunicació , tots recordem i recordarem les violentes càrregues del mossos d’esquadra a la plaça de Catalunya de Barcelona que, amb l’excusa de “netejar-la” per evitar aldarulls en la celebració de no recordem quin esdeveniment esportiu , van carregar desmesuradament contra els acampats que ens van donar una lliçó amb la seva resistència pacífica , asseguts terra per evitar allò que malauradament va ser inevitable. Ara , han passat els dies i la cultura popular ens ajuda a veure-ho tot amb més ironia, els bujots ens son un exemple.
Coincidint amb tota aquesta situació social, rebem una circular de l’ajuntament de Maó animant, a les botigues i a tothom que hi vulgui col·laborar, a participar amb les festes posant els típics bujots davant la porta fins a la vigília de Sant Joan, que es cremen a la foguera. Volíem que el nostre bujot fos una ironia i un recordatori del que hem viscut aquest darrer mes. Col·locar un pal de fregona dret i vestir-lo amb roba fosca va ser fàcil, amb un parell de cartells al·lusius es convertia en un personatge divertit i útil per trencar tensions, es convertia en un “MOTXO D’ESQUADRA”. Tots sabem que aquesta és la funció dels bujots, permetre’ns de fer crítica social, de riure sense que ningú s’enfadi (com passa sovint al país valencià amb les falles).
Amb tot això volem dir que no ha estat la nostra intenció ofendre a ningú i menys a cap col·lectiu, com també poden estar ben segures, totes les persones que creien que els acampats han representat una nosa i un desprestigi , que les seves afirmacions son del tot exagerades. És evident que hi ha hagut algun incident desafortunat , com els que passen a les entrades i sortides de les discoteques, o en les celebracions esportives.
Ara esperarem que l’ajuntament passi a recollir el bujot que tant voluntàriament vam fer per ser cremat a la foguera de Sant Joan i ens agradaria que de les seves cendres i de les de tots els altres bujots en sortissin senzills models de pensaments més ètics, humanistes i solidaris amb el conjunt dels habitants d’aquest dessestructurat planeta terra, tot i que de moment ja podem veure una mica d’esperança de que això és possible en el nostre entorn immediat. De tot cor donem suport als “indignats”, i al moviment “Democràcia real ja”, estem segures que d’aquí en sortiran propostes raonables i fàcils de dur a terme. Potser no hi haurà cap polític que es faci dir demòcrata que pugui no fer-los cas.
Virgínia Ayuste Floriach
http://www.esdiari.com/20031-temps-de-bujots.html
Follow