Estem vivint i sent testimonis diàriament d’una greu crisi sistemàtica i global que passa amb certa lentitud com perquè l’anem assimilant. Així i tot, en la nostra societat existeix molt desconcert i una gran indignació davant tots els drames socials i ambientals que en aquests darrers temps es van succeint.
En el nostre context, les mal anomenades polítiques d’ “austeritat” i la reforma laboral aplicades per part dels governs estatal i autonòmic han provocat un deteriorament dels serveis públics (sanitat, educació, serveis socials….), i un creixent atur. Totes aquestes mesures, conseqüència d’un model de desenvolupament econòmic fallit, estan generant l’augment de les desigualtats socials a un nivell que condicionarà el futur de les pròximes generacions.Els mitjans de comunicació, controlats en la seva majoria per les forces conservadores i neoliberals, ens han bombardejat de forma insistent amb la idea de que no hi ha cap alternativa a les polítiques tan impopulars que s’estan desenvolupant i que aquestes són inevitables si el que es vol és promoure la regeneració de l’economia. Però malgrat la seva insistència, el sentit comú dels ciutadans de a peu que, d’una forma o altra comencen a partir les conseqüències d’aquestes polítiques de retalls dels seus drets, acaba per imposar-se i descobrir la mentida.
Dia a dia podem presenciar i patir la fragilitat de la nostra democràcia. El fet que l’actual govern estigui aplicant un programa polític molt distint del que va prometre al seu electorat, que no es doni l’oportunitat a la consulta i es vulgui silenciar la manifestació del descontent de la ciutadania n’és una prova. També ho és que els vertaders centres de poder estiguin en les borses on els especuladors financers juguen amb el destí del món; en les institucions financeres de caràcter global dominades per elits molt minoritàries i fora de tot control veritablement democràtic, i en els bancs, principals receptors de les gegantines ajudes que la classe política els ha concedit.
Davant d’aquesta realitat, pensem que cal un canvi de model des de la base. Es difícil pensar que es solucionaran els problemes usant els mètodes del mateix sistema que els va generar.
Treballar per aquesta transformació necessària comportarà els seus riscs, comencem per evitar creure que tot serà senzill i preparem-nos per fer-ho, encara que sigui difícil i dolorós, sense per això pensar que és impossible.
Perquè, qui vol deixar els seu propi futur en les mans d’altres? Qui vol veure destruïts els drets bàsics de tots pels quals van lluitar tant els nostres avantpassats?
Perquè creim en la unió i el poder de la resistència ciutadana, en l’organització del poder social i en la participació ciutadana en la presa de decisions importants, avui dimarts 13 N ens trobarem a la plaça Colón de Maó a les 20 hores per combatre la indiferència a través d’un debat obert amb en Joan López Casasnovas, al que esteu tots convidats, i el 14 N donarem suport a la vaga general, perquè no volem veure ja més minvats els nostres drets.
15M Menorca