Archive for Cartas al periodico

Prensa: Escribamos la historia

Diari Menorca | Ramiro Briceño | 2-mar-2012

Lo que está ocurriendo, no es solo una crisis, no es solo una reforma laboral por aquí, recortes sociales por allá, represión policial aquí y allá. Lo que está ocurriendo es la definitiva consagración del neoliberalismo como único sistema posible y el establecimiento del mercado como único legislador. Se nos hace creer que no hay opciones, que ahora sí es el final de la historia. Pero la historia no está escrita. Cuando Sarkozy allá por el 2008 hablaba de refundar el capitalismo, nadie sospechaba hasta qué punto estaba diciendo la verdad, efectivamente se trata de refundar el capitalismo en Europa en su peor versión. El estado del bienestar, los derechos laborales son una rémora que lastran a Europa.Decía Thatcher, algo así como que no hay sociedad, solo individuos. Sin embargo es esa inexistente sociedad la que está pagando la crisis, la que con sus impuestos ha rescatado a la banca, la que paga los sueldos de políticos y últimamente de banqueros, la que crea las infraestructuras y las condiciones que permiten que esos grandes hombres hechos a sí mismos se hagan millonarios. No solo hay sociedad, sino que es ésta la que les permite ser millonarios. Señora Thatcher; señor Rajoy, existe la sociedad, existe el estado y sorpresa, el estado siempre interviene. Los mismos que son alérgicos a cualquier mínima intervención estatal han hecho la mayor intervención estatal de la historia. Papá estado no está para ayudar a los parados ni a los trabajadores, ni a ciudadanos con nómina que se endeudaron demasiado, pero si para rescatar a los bancos de su mala gestión. Se nos miente descaradamente y mientras el estado les da dinero público a los bancos se nos dice que no debe intervenir. De una manera u otra el estado siempre interviene, lo que tenemos que decidir es cómo interviene.

Por otro lado el señor González Pons nos habla emocionado de libertad mientras su partido homenajea a un exministro franquista. Hay que leer entre líneas, quiere decir libertad económica, libertad para el que la compre, eso explica algo mejor su emoción. En una sociedad sin derechos laborales, con una sanidad y educación precarias, simplemente no es posible la libertad. Que alguien les explique de una vez a esta panda de utópicos neoliberales que los pobres no son libres. Y no es solo un problema de justicia, también lo es de eficacia. Un sistema que condena a las clases bajas a la precariedad está desaprovechando un ingente talento potencial.

Se nos miente constantemente, se nos compara con Europa diciendo que nuestro marco laboral es de los más rígidos, pero se les olvida mencionar que el estado del bienestar es de los más precarios. Se nos habla de Alemania como modelo por su baja tasa de paro, pero no dicen que el 75% de los nuevos empleos en Alemania son precarios, con gente que llega a cobrar 55 céntimos la hora. Se nos dice que el gasto público es excesivo que el estado del bienestar es insostenible, cuando son precisamente los países con más gasto social los que mejor están y viceversa. Se nos habla de disciplina fiscal como la panacea, cuando precisamente España e Irlanda eran los países más disciplinados al comenzar la crisis. Los mismos que no vieron venir la crisis, que no vieron venir esta segunda recesión, que no han parado de equivocarse en definitiva, se erigen en gurús y dan lecciones de economía y lo que es peor, lecciones de moral. Alemania se impone como guardiana de la disciplina y la moralidad, hay que pagar las deudas, hay que ser disciplinados, hay que castigar al que se desvía. Muy bien, hablemos de moral, hablemos de quién es el máximo beneficiario de la crisis en Europa, quién se está financiando a coste cero gracias al desastre general, quién ha sido el máximo beneficiario de la existencia del euro. Por no mencionar que después de conquistar y destrozar media Europa (incluida Grecia) le fue condonada su deuda en un 50% o que la deuda de la primera guerra mundial no la terminó de pagar hasta el 2010. Nos hablan de riesgo moral y de que Grecia debe pagar su mala gestión y mientras tanto señores como Papadimos, gobernador del Banco Central Griego cuando el gobierno falseaba cuentas, es designado primer ministro.

En nombre de la eficiencia del mercado se regala dinero a bancos ineficientes, en nombre de la libertad económica se nos roba soberanía, en nombre del orden y la ley se golpea adolescentes. Cuando creíamos ingenuamente pertenecer a una Unión Europea resulta que somos los países periféricos de un Cuarto Reich con depilación láser.

Pero la desesperanza es un lujo que no nos podemos permitir y es falso que no se pueda hacer nada, la historia está llena de ejemplos, desde la jornada de 40 horas hasta el apartheid. Pretenden que seamos espectadores, que no hagamos nada, pero también somos responsables; como dije, la historia no está escrita, la escribimos nosotros, todos, los políticos, los sindicatos y sobre todo los ciudadanos.

Ramiro Briceño Romero. Miembro del 15M Sant Lluís

En Menorca.info

En Plataforma en defensa de l´escola pública

 

 

Premsa: Defensem la sanitat pública

Diari Menorca | 1-mar-2012 | Francisca Sintes Tudurí

Defensem la sanitat pública

ADACmenorca, en  decisió presa en la última reunió de la Junta Directiva, dóna el seu recolzament al manifest del Moviment 15Mmenorca, “En defensa de la sanitat pública” emès el 13 de febrer del 2012, així mateix també dóna suport a la recollida de signatures que aquest moviment ciutadà està duent a terme  sota el lema “La salut no és un negoci, és un dret”, i  que van  dirigides a la Sra. Carmen Castro Gandasegui, consellera de Salut, Família i Benestar Social, del Govern de les Illes Balears.

Malauradament estem veient que el nostre sistema de salut fins ara públic, universal, de qualitat, solidari i gratuït, de mica en mica desapareix com a conseqüència de les mesures restrictives que, des de fa uns anys, s’apliquen rere d’unes polítiques de caire ultraliberals. Així mateix no podem tolerar que les dràstiques retallades fetes o les que encara els hi quedi per fer, sigui el detonant que provoqui una inestabilitat emocional adversa per a la salut dels pacients, incòmoda pels familiars o extensible  també  dins de l’àmbit laboral a les persones que fan feina a l’Ib-Salut, per la qual cosa i amb l’afany d’aturar aquest desgavell de polítiques neoliberals, valorem positivament la iniciativa duta a terme pel moviment 15Mmenorca.

Francisca Sintes Tudurí

presidenta d’ADACmenorca

Enllaç noticia

 

Opinión: Temps de Bujots

Es Diari Digital de Menorca
22 de Junio de 2011

        
Ahir a l’obrir la botiga , que tan ens costa tirar endavant, vam veure que havia desaparegut el bujot que teníem penjat a la façana per donar-li un aire més divertit, ara que és temps de bujots. Algú es va confondre en la seva tasca de fer net i se’l va endur. Localitzat el bujot i aclarit el malentès (ja sabem que avui en dia les netejes son complicades), volem aprofitar per comentar el que hem viscut al costat dels “indignats”.

L'”Acampadamenorca” s’ha fet a la Plaça Colon, ha estat plena d’activitats:punt informatiu, assemblees, cassolades, teatre, concentracions, etc. Darrere la Plaça Colon hi ha la plaça d’es Padronet, on durant la acampada s’hi ha instal·lat la cuina, on s’ha fet menjar per a tothom, fossin o no indignats; també ha estat el lloc on els acampats ham muntat les seves tendes, els més compromesos i i implicats amb el moviment “Democracia real ja!”, la majoria gent jove, igual que a la resta d’acampades que hi ha hagut arreu de l’estat.

Aquest moviment que ha tingut una repercussió massiva al mitjans de comunicació , tots recordem i recordarem les violentes càrregues del mossos d’esquadra a la plaça de Catalunya de Barcelona que, amb l’excusa de “netejar-la” per evitar aldarulls en la celebració de no recordem quin esdeveniment esportiu , van carregar desmesuradament contra els acampats que ens van donar una lliçó amb la seva resistència pacífica , asseguts terra per evitar allò que malauradament va ser inevitable. Ara , han passat els dies i la cultura popular ens ajuda a veure-ho tot amb més ironia, els bujots ens son un exemple.

Coincidint amb tota aquesta situació social, rebem una circular de l’ajuntament de Maó animant, a les botigues i a tothom que hi vulgui col·laborar, a participar amb les festes posant els típics bujots davant la porta fins a la vigília de Sant Joan, que es cremen a la foguera. Volíem que el nostre bujot fos una ironia i un recordatori del que hem viscut aquest darrer mes. Col·locar un pal de fregona dret i vestir-lo amb roba fosca va ser fàcil, amb un parell de cartells al·lusius es convertia en un personatge divertit i útil per trencar tensions, es convertia en un “MOTXO D’ESQUADRA”. Tots sabem que aquesta és la funció dels bujots, permetre’ns de fer crítica social, de riure sense que ningú s’enfadi (com passa sovint al país valencià amb les falles).

Amb tot això volem dir que no ha estat la nostra intenció ofendre a ningú i menys a cap col·lectiu, com també poden estar ben segures, totes les persones que creien que els acampats han representat una nosa i un desprestigi , que les seves afirmacions son del tot exagerades. És evident que hi ha hagut algun incident desafortunat , com els que passen a les entrades i sortides de les discoteques, o en les celebracions esportives.

Ara esperarem que l’ajuntament passi a recollir el bujot que tant voluntàriament vam fer per ser cremat a la foguera de Sant Joan i ens agradaria que de les seves cendres i de les de tots els altres bujots en sortissin senzills models de pensaments més ètics, humanistes i solidaris amb el conjunt dels habitants d’aquest dessestructurat planeta terra, tot i que de moment ja podem veure una mica d’esperança de que això és possible en el nostre entorn immediat. De tot cor donem suport als “indignats”, i al moviment “Democràcia real ja”, estem segures que d’aquí en sortiran propostes raonables i fàcils de dur a terme. Potser no hi haurà cap polític que es faci dir demòcrata que pugui no fer-los cas.
Virgínia Ayuste Floriach
 
http://www.esdiari.com/20031-temps-de-bujots.html

Opinión: Indignada!

Es Diari de Menorca
29-may-2011

Naturalment em dirigeixo a títol personal per mostrar el meu rebuig a la notificació feta per ASCOME titllant d’imatge dolenta per al turisme la que ofereixen els acampats a la Plaça Colón de Maó, ja que perjudica els comerciants de la zona.Benvolgut Sr. Vicente Cajuso, sàpiga que aquesta demostració d’indignació col·lectiva sorgida a partir del 15 de maig, és alguna “cosa” que ni tan sols els que ens identifiquem ens hi sentim còmodes, però estic convençuda que cal ser-hi i no només ser-hi sinó també acceptar tot l’enrenou que comporta el moviment, i no només ser-hi sinó col·laborar amb aquesta “cosa” en construcció les persones que ja fa temps estem fartes de veure com els nostres drets en sanitat, educació, i tot el que representen drets de la ciutadania ja fa més d’una dècada que ens els estan furtant en nom d’una política neoliberal imposada no sabem –o sí que ho sabem– en benefici de què o de qui.

Benvingudes doncs siguin les acampades i les seves assemblees on democràticament es debaten alternatives que ens poden permetre somniar i desitjar una futura societat menys personalista i per tan més constructiva, estalonant en tot moment les accions necessàries per aconseguir els canvis que els acampats proposen, accions i fets que sortosament poc a poc ja s’estan estenent pel nostre continent.Sr. Vicente Cajuso, seria molt interessant que, des de l’associació que vostè representa fes una enquesta preguntant a tots el comerços de Maó, els associats i els no associats d’ASCOME, si estan d’acord amb la nota que vostè va fer pública als mitjans de comunicació de l’illa el dia 27 de maig.

Virgínia Ayuste Floriach
Es Castell

http://www.menorca.info/opinion/445480/cartas/lectores